Darrerament, ja des dels últims anys però excepcionalment des de l’11 de setembre i la nova guerra contra el “terror”, la transformació de la xarxa en espai de lluita revolucionària és ja un fet. En un món clarament tecnològic, en procés d’informatització total, sovint la política que no encaixa en la teoria de partits, aquelles articulacions col·lectives d’interessos que s’allunyen del protocol de l’associació registrada, queden al marge de la reflexió político-filosòfica necessària per a consolidar qualsevol procés històrico-social. Històric en el sentit que té vocació de canviar les coses, social en tant que emana d’una societat pura, abans que aquesta es vertebri en associacions.
Tanmateix, aquest procés no seria ni tant sols destacable si ens trobéssim només davant de realitats com la del EZLN (del que respecto tant la seva tasca a Mèxic, com veig inútil i inestable la seva vocació internacional). Si alguna cosa ens ha ensenyat la globalització és la vinculació de la lluita política amb la cultura on aquesta s’origina i la impossibilitat d’extrapolar referents i estructures més enllà de la particular realitat social que origina els conflictes polítics. Chiapas només pot existir a Chiapas, no és un model. Però què passa quan la realitat política, a diferència dels companys mexicans, l’orígen del problema i on aquest es causa, és el món? o la xarxa virtual de dades que vertebra aquest món? Aleshores si que la lluita és global, el problema és global i per tant els anàlisis han de ser globals. Però és molt important entendre que no parlem de globalització de cultures, ni d’uniformitat, sinó del que la xarxa significa, la millor eina possible per a la multiculturalitat real, multidisciplinarietat real i, sobretot, llibertat real. És aquella que permet a dos individus desconeguts, amb interessos divergents en un 99% treballar plegats en acord i força comuna per el 1% que els uneix a les 17:00 de la tarda i un minut més tard treballar per allò que el separa del primer en pro d’un altre 1% dels seus interessos que comparteix amb un segon, que alhora, divergint amb el protagonista i el seu primer company de treball, coincideix plenament amb un i l’altre en un altre 1% que entre ells dos tampoc comparteixen.
És la xarxa d’interessos, de vocacions múltiples que no admet un model tancat, ni tant sols accepta el model limitat de la societat-xarxa, és un model més aviat conceptual on les idees, els interessos i els corrents polítics personals no segueixen estructures de relació de un a un o de un a molts sinó que s’interelacionen entre sí possibilitant una relació lògica fins ara no acceptada, una espècie de principi de contradicció que, per primera vegada resulta útil, com a mínim per a la comprensió. Un X qualsevol, pot ser favorable i desfavorable al conjunt dels nostres interessos, a la nostra realització personal o professional, fins aquí res no canvia, la fórmula es compren si s’admet una variable externa que condiciona la relació de ser i no ser. Tanmateix, que passa quan la relació és simultànea? Quan el mateix X provoca reaccions diferents en la fórmula tot i ser la mateixa variable? A primera vista simplement això no pot ser, contradiu els principis més bàsics de la ciència, però a nivell filosòfic, tecnològic inclús, és la única manera d’entendre alguna cosa de la nova lluita política a internet i, de fet, de la mateixa xarxa infinitorelacionada que és Internet.
L’interès real, però, rau en quina és la força estètica i vital mou els nous moviments ciberpolíticosocials i, sobretot, que hem d’entendre ja avui quan parlem de grup social. Cal deslligar-lo de l’empíria per obrir-lo a una nova realitat virtual en la que les relacions s’alteren i els conceptes demanen ser redefinits. Què és el que gairebé obliga alguns éssers humans al treball altruista en la comunitat virtual? Quin és l’espai de lluita, quin el de creació de coneixement,… Aquestes són les grans preguntes del segle que comença en referència al nou teixit social.
Ferran Adell.
