Com ja he anat comentant en les diferents reflexions en els fòrums de l’assignatura de Filosofia Aplicada de la que ja us he pujat alguna reflexió, potser per la formació o potser per simple deficiència tendeixo a intentar veure aquests problemes d’una manera al màxim de global possible, ja que soc plenament conscient de la importància d’analitzar la macroestructura del sistema per entendre el perquè (el télos) de les mesures, lleis i diferents aplicacions de la ètica en la nostra societat. Sovint ens deixem portar massa per intentar entendre si la normativització d’internet ha de ser un mirall o no de la normativització real, sobre si és èticament reprovable o no copiar un CD de música, sofware o un videojoc; i no ens adonem que tota la estructura del sistema neoliberal, absolutament tota, està estructurada i molt ben pensada. El capitalisme s’estructura molt bé per a dominar les minories i per a ocupar, com un exèrcit de termites, qualsevol espai de dissidència o de llibertat no controlable. D’aquí l’intent de control, governança i limitació de l’accés a la xarxa que ja des dels primers anys del boom d’internet es va intentar per part del govern (si no fos per associacions com les FreE les coses possiblement avui encara estarien pitjor).
Trobo essencial tenir clar que qualsevol proposta, llei, mesura o reforma que els governs dels estats proposen no són més que extensions de les estratègies de les multinacionals que subvencionen els polítics i els projectes que aquests han de fer. El poder del diner no acaba en el mercat, no acaba en el sistema de bens de consum reals, sinó que arriba a tot arreu.
