…si la maquina se asemeja demasiado al ser humano le asusta…

 

…si la maquina se asemeja demasiado al ser humano le asusta. Si el robot es más alto que el japonés le asustaría, le intimidaría, se sentiría acomplejado. Por eso se limita la apariencia humanoide del robot, porque el hombre, sino, vería que éste puede ser más inteligente que él, provocándole esto una auténtica desolación…

Així acabava la tertulia televisiva a altes hores de la matinada a Televisió Espanyola. En un monogràfic sobre la intel·ligència artificial. Un dels contertulians assegura amb tota serenitat (en resposta a la pregunta del presentador sobre la capacitat tècnica de crear màquines d’aparença humana) que la poca similitud dels prototips robòtics, encara més si aquest han d’interactuar amb els humans, no és una limitació tècnica, sinó una determinació voluntària que evita l’acomplexament de l’home enfront la màquina i el prevé de la por a la intel·ligència robotíca que li pot ser superior.

Gran conjunt de barbaritats sense base científico-tècnica, no social, ni filosòfica, etc… L’home, que de moment és l’únic que pot crear una màquina té por del seu propi producte perquè el pot superar en intel·ligència, no en capacitat de càlcul: que sí, no en memoritzar paraules: que sí, sinó en intel·ligència. No hi ha intel·ligència sense base biològica, sense neurones, aquí ja la primera perversió, una metàfora és una metàfora, d’acord però si s’usa en la línia acadèmica s’ha de ser més curós, sinó després es genera confusió. Ningú dubta ja avuí en dia que qualsevol evolució del Deep Blue pot vèncer, no tant sols al millor dels jugadors d’escacs, sinó que a molts grans jugadors d’escacs junts, ja hem dit que la màquina ens multiplica en capacitat de càlcul, sinó, no ens seria útil. Tanmateix ens venceria en un concurs de poesia? En un premi literari? Fent cinema? Creant llenguatge? Preparant una escudella barrejada? Està clar que no, és innegable i si porto el tema a l’extrem és per partir d’una base sòlida. El que nosaltres entenem per intel·ligència no és una potencialitat de la màquina actual. Està bé que usem el terme intel·ligència artificial per referir-nos a aquelles actuacions, activitats o problemes que la màquina pot realitzar o resoldre suplint accions que l’ésser humà realitza en base a la seva intel·ligència (base biològica…) tanmateix aquesta les realitza en base a quelcom molt diferent, la tipologia i configuració del seu codi intern, programat prèviament per un ésser aquest cop sí intel·ligent.

 Pensem-hi