Patents de Software, un problema de fons.

Hola pujo un posts que vaig escriure en un dels foros de debat en una de les assignatures de la carrera. Crec que és un tema interessant i que enquadra perfectament amb el tema del blog. Així no el perdo i el recullo aquí i de pas podeu fer un petit tast de les reflexions entorn aquests temes densos però tant essencials.He estat llegint les opinions dels companys que han postejar anteriorment i tinc força coses a dir. Abans que res m’agradaria donar un petit toc d’atenció davant de reflexions, com la que ens ocupa, que depenen totalment i absoluta del sistema econòmic i polític en el que vivim. És a dir, només podem entendre, comprendre, analitzar i fins i tot canviar les coses si entenem que abans que res hem d’entendre com funciona el sistema neoliberal amb totes les seves particularitats, principalment amb la seva forta capacitat d’absorció i, sobretot, amb el seu télos sempre marcat: les comptes de resultats…

Tot el debat entorn de les patents del software, així com les raons de la propietat intel·lectual, tenen una arrel comuna, una causa principal que justifica -des del sistema-, la monopolització dels béns, siguin del tipus que siguin. És a dir que en primera instància hem de tenir clar que les solucions que poguem aportar, les possibles respostes als problemes que trobem en la reflexió sobre el software, per exemple, són sempre condicionades al sistema econòmic i social en el que vivim, d’altra manera qualsevol proposta implicaria la revolució.

Tanmateix, i conscient de la impossibilitat dels canvis globals i bruscos avui dia, és necessari aportar el que seguint amb la terminologia informàtica podríem anomenar patch petites solucions, reformes possibles en el marc actual que ens permetin, com a mínim, llimar les greus injustícies a les que ens sotmet el sistema global. I tenint en compte tot això, crec que era important recordar que les respostes, com a mínim les meves, no poden ser totalment lliures, sinceres i de construcció social, ja que el sistema i la consciència d’aquest ens ho impedeix.

Dit això passo voldria comentar algunes de les coses que s’han dit:

“mercè alicart: Des del meu punt de vista, tota forma de cultura hauria de ser d’accés lliure, naturalment donant una certa contribució a aquell que l’ha creat, però tampoc sense passar-se. I per tant, partint d’aquí, al software hi hauria d’accedir tothom. Per tant, copiar software, tot i ser de lladres, és una conseqüència dels alts preus que hi ha en el mercat, i per aquells que no s’ho poden permetre, la única sortida per poder “viure” en la societat del 2007.”

Completament d’acord en que tota forma de cultura, i no només de cultura, béns bàsics, treball, habitatge, etc… haurien de ser d’accés lliure per a totohom i a tot arreu. Però deixa’m que sigui una mica advocat del diable, en un món en el que si no tens uns ingressos del món laboral ( o rendes…) no pots ni tant sols subsistir, de què viu l’artista? el creador? el dissenyador? etc? Dius una petita contribució, però petita en funció del criteri de qui? del món occidental? de l’Àfrica? de l’India (gran potència informàtica)… I encara més si justifiquem la pirateria, jo el primer, com a solució a l’abús i a la impossibilitat d’accés per la via legal al producte, aleshores justifiquem el robatori per a menjar? Jo crec que sí, però això ens genera fortes inconguències amb el sistema establert i una dificultat clara d’establir on arriba i on no arriba la llei. Jo més aviat diria que el que s’ha de fer no és permetre la pirateria ilegal, sinó legalitzar-la, és a dir canviar el sentit de la producció tecnològica, artística, de béns de consum, bàsics, etc… però això ho parlarem més endavant.

La Juliana ens deia que : ….A demás, como la situación de la nueva partida no es exactamente la misma que la que jugó contra mi, resulta que le añade… un par de truquillos más. ¿ Tendría yo derecho a reclamarle que me pagara unos derechos de autor/a por ello?

Particularment crec que l’exemple no és prou clar perquè els escacs essent un joc que busca la destrucció de l’altre com a resultat això confón l’anàlisi. Però, a més a més, si hipotèticament l’acceptéssim, aleshores, hauríem d’especificar que si els escacs fóssin el mercat economic, i les jugades els productes, aleshores la resposta a la seva pregunta en el sistema liberal es SÍ! sense cap dubte. Ara bé, per a que puguis reclamar un dret sobre una patent has de poder patentarla, aquí subscric el compentari del company referent al text d’Stallman el problema no és només el sistema de patents, sinó l’accés a aquests sistema que com sempre depèn també del dolar.

Para las solicitudes de patente de complejidad moderada en las industrias de la electrónica, el software para computadoras y la biotecnología, las cuotas más comunes varían de los $5,000 a los $15,000 dólares americanos. 21Además de las cuotas legales, todos los solicitantes deben pagar a la USPTO una cuota por solicitud que va de los US $750 a los US $1,300 dólares de Estados Unidos de América. 21Si la patente es aprobada, el solicitante debe también pagar una cuota de emisión de, aproximadamente, $1,250 dólares de Estados Unidos de América. 22Después de la emisión, el propietario de la patente debe pagar las cuotas de mantenimiento a los 3.5, 7.5 y 11.5 años. La omisión del pago de las cuotas de mantenimiento resultarían en la terminación de los derechos de la patente. 23

Però els problemes no tant sols són de tipologia econòmica, ètica o filosòfica, realment són problemes funcionals, cito unes frases del text de CPSR-perú que em semblen una clara mostra del que em refereixo quan dic problema funcional.

El copyright cubre la implementación de detalles de un programa particular. 13El alcance del copyright se extiende sólo a los detalles de expresión de un trabajo, no a las ideas.14El copyright no cubre las características del programa o los métodos generales utilizados.15 Las patentes, por otro lado, no cubren sistemas específicos o programas individuales. En su lugar, cubren técnicas particulares que pueden ser utilizadas para construir sistemas, o las características que los sistemas pueden ofrecer.16

Aleshores això com es menja, es petenten els detalls d’expressió però no les idees i si les idees desenvoquen en els detalls d’expressió? aleshores soc ilegal però això és el mateix que patentar les idees. És confús. Què és un programa individual? realment existeix? la còpia d’un codi compilat és en potència i un cop instal·lat és en acte? tot això no es pot afirmar tant gratuitament i la legislació, com sempre, deixa la filosofia de banda, la reflexió i legisla en funció dels paràmetres anterioment mencionats: el dòlar.

Realment com ja deia abans, la legislació “parxeja” per a seguir explotant i obtenint benefici de la societat, però el problema no es debat, no es reflexiona realment i això porta a la situació actual on les patents funcionen a nivell industrial però no a nivell domèstic on no hi ha benefici econòmic suficient a perdre. El copyright, les patents, la propietat intel·lectual no és que siguin formes poc eficients, poc útils, o que no funcionin a nivell econòmic sinó que no funcionen a nivell social. Els drets més bàsics de les persones, el lliure accés al coneixement i a voltes fin i tot el dret a la vida, són saltats a la torera per tot el sistema neoliberal que manté patents de medicaments que permetrien salvar vides si fossin de lliure comerç, amb el software passa quelcom semblant, no tant sols és el negar l’accés a determinades plataformes d’oci i de desenvolupament laboral, sinó que, a més a més, és també negar el desenvolupament tecnològic a països sencers que no poden asumir els costos del software a nivell industrial o de l’administració de l’estat. No costaria gaire establir lligams entre una obertura de les patents i una potenciació total del software lliure i gratuit, i la única possible solució als greus problemes socials a nivell mundial… però això no comporta beneficis, com a mínim no del mateix tipus i el Gran Germà no pot permetre que la compte de resultats disminueixi, ni que a canvi augmenti la justícia social.

Volia seguir amb altres coses però ja m’he allargat molt més del compte. Perdoneu, amb aquests temes que em toquen tant d’aprop em costa ser breu.

Salut!