“Windows Vista” o l’últim atemptat de Microsoft

Els darrers dies, poc després que estigués disponible a les botigues, va caure a les meves mans una còpia del nou sistema de Microsoft: Windows Vista. Des de fa ja un parell de mesos, totes les diferents plataformes digitals d’informació han anat dinamitant al usuari amb tot un seguit de notícies publicitàries que apel·laven directament a la nova manera de fer de windows vista, un concepte nou, senzill, útil i fins aleshores desconegut. La comunitat internauta de primer nivell aquella part que encara no ha descobert el software lliure i que veu en la xarxa un simple mitjà d’entreteniment, frisaba esperant aquest nou sistema que tant fàcil havia de fer la seva vida cibernètica. El nou concepte de treball, segons paraules de la presidenta de Microsoft, no és un simple sistema operatiu, és una nova experiència multimèdia d’alt valor experiencial.La comunitat internauta més profunda, amb un nivell de formació tecnològica més alt, ràpidament va desconfiar. L’experiència treballant amb les anteriors plataformes de Microsoft, els contínus errors i la manca de lògica més bàsica en les seves programacions, conjuminats a la seva poca funcionalitat, ja han deixat suficients mostres d’ineptitud com per a tenir qualsevol petit sobrant de confiança amb aquesta gent.

Tanmateix, per orientacions professionals i per simple curiositat pròpia de la mentalitat internauta vaig decidir instalar el nou sistema operatiu per a provar-lo.

En un primer moment, i ara agraeixo aquesta petita explosió de lucidesa, vaig fer còpia de seguretat de totes les dades en una partició que el windows pogués llegir i que jo hi pogués seguir accedint des de linux…

Després d’una bona estona d’instal·lació…i ja només arrencar el sistema la seva lentitud en un bona màquina com la que faig servir ja sorprenen en un sistema nou. La suposada “experiència estètica” es redueix a un munt de nous efectes visuals que no aporten cap funcionalitat nova al sistema i no permeten fer res que abans no poguessis fer. Com sempre aparença sense contingut. Em disposo a personalitzar el sistema per a adaptar-lo a les meves necessitats i ja m’adono que els missatges reiterats de petició de confirmació a l’usuari segueixen sent excessius, com sempre, és la filosofia que pregunta abans d’enviar un arxiu a la paperera el que demostra que no ha entès la funció principal de la paperera.

Poc després accedeixo al gestor de dispositius del sistema i quina és la meva sorpresa quan m’adono que molts dels dispositius el mateix sistema els ha instalat, en consultar els detalls, però, només trobo drivers genèrics amb les limitacions de funcionament per tots conegudes. A més a més no tant sols hi ha molts dispositius que no reconeix sinó que els drivers que fins ara utilitzava en el Windows XP no són vàlids per al nou sistema: Insultant! Això sincerament és un atac al usuari i no hauria de ser ni tolerat legalment. Alguns fabricants seguint la cursa de microsoft s’han afanyat a posar a disposició del client els nous controladors, altres, tanmateix, no poden o volen fer-ho i l’usuari com sempre, és el que surt perjudicat. Haurà de comprar dispositius nous o esperar que algú, o les mateixes empreses fabricants, desenvolupin controladors sota la llicencia de microsoft. Si això no és monopoli que m’ho expliqui algú. A més a més , curiosament, un dels màxims competidors de l’Internet explorer: el Mozilla firefox, no funciona, com a mínim no correctament…

Podria seguir hores explicant els defectes del nou sistema però sincerament ja no val la pena. Aquest cop més enllà de la crítica, això és un toc d’atenció ! No l’instal·leu! És perillós per l’usuari estàndard i sobretot molt molt alienador.

Proveu Ubuntu que en les noves versions és més que utilitzable en qualsevol nivell de coneixements.

Salut!