Els darrers dies, poc després que estigués disponible a les botigues, va caure a les meves mans una còpia del nou sistema de Microsoft: Windows Vista. Des de fa ja un parell de mesos, totes les diferents plataformes digitals d’informació han anat dinamitant al usuari amb tot un seguit de notícies publicitàries que apel·laven directament a la nova manera de fer de windows vista, un concepte nou, senzill, útil i fins aleshores desconegut. 
La comunitat internauta de primer nivell aquella part que encara no ha descobert el software lliure i que veu en la xarxa un simple mitjà d’entreteniment, frisaba esperant aquest nou sistema que tant fàcil havia de fer la seva vida cibernètica. El nou concepte de treball, segons paraules de la presidenta de Microsoft, no és un simple sistema operatiu, és una nova experiència multimèdia d’alt valor experiencial.La comunitat internauta més profunda, amb un nivell de formació tecnològica més alt, ràpidament va desconfiar. L’experiència treballant amb les anteriors plataformes de Microsoft, els contínus errors i la manca de lògica més bàsica en les seves programacions, conjuminats a la seva poca funcionalitat, ja han deixat suficients mostres d’ineptitud com per a tenir qualsevol petit sobrant de confiança amb aquesta gent.
Tanmateix, per orientacions professionals i per simple curiositat pròpia de la mentalitat internauta vaig decidir instalar el nou sistema operatiu per a provar-lo.
